quizas

L’any 1907 un grup de persones va recol·lectar 24 discs, els van embolicar curosament i els van dipositar en dos contenidors de ferro i plom a l’Òpera de París. Cadascun d’ells va ser segellat i dipositat en una habitació que es va tapiar durant un acte públic, creant així el que s’anomena una “càpsula del temps”. Una nota deia: “això mostrarà a les persones d’aquí a 100 anys l’estat de les nostres màquines que parlen i les veus de les principals cantants de l’època”. Durant l’any 1912 es van afegir dos contenidors més i un gramòfon operat manualment juntament amb les seves instruccions. L’any 1989, durant la instal·lació de l’aire condicionat de l’Òpera, es va descobrir que la càpsula havia estat oberta: faltava un contenidor i el gramòfon. La resta d’elements van ser transferits immediatament a la Biblioteca Nacional de França, a París; i a finals de 2007, quan es van obrir els contenidors, es va descobrir que els 24 discs ja eren inutilitzables.

Quizás lo vimos venir proposa la construcció i l’acte d’enterrament d’una càpsula del temps que contingui una especulació sonora col·lectiva del Xile d’aquí a trenta anys, per ser desenterrada i oberta de nou l’any 2049. Un contenidor de diferents relats sonors en primera persona de persones del barri de Cerro Barón (Valparaíso) amb diferents graus d’implicació durant els moments de revolta social de finals de l’any 2019 al país.

Per fer-ho, s’elabora una pista d’àudio amb parts significatives de les diverses especulacions individuals. Creant així un relat col·lectiu, divers i fragmentat a través de visions personals d’una part de la ciutadania de Valparaíso, que juntament amb altres documents, materials i objectes vinculats als episodis històrics contemporanis (com imatges de pintades realitzades al carrer, banderes, escrits, notes de premsa i objectes utilitzats durant els enfrontaments...) conformen el contingut de la càpsula del temps.

El projecte contempla un futur acte de desenterro de la càpsula pel dia 2 de febrer de l’any 2049.

Projecte desenvolupat en el marc de la residència de Tsonami Arte Sonoro i amb el suport de l'Instiut Ramon Llull.